Autore: Gioancarlo Giaàss
Sàbat 20 de mas gh'ó üt ol botép e 'l piassér de 'ndà per la prima ólta a Bièla e là de püdì scoltà i relatùr del convègn organisàt de l'Associassiù «Sol ëd Alp», in ocasiù de la Fèsta del Piemùt (che la fà 39).
Pròpe öna giornada piéna "puciàt dét" in de la lèngua piemuntésa coi sò stimadùr piö de valùr (e tra chès-ce ó conossìt l'Albina Malerba, ol Gianfranco Pavesi, ol Sergi Garüss, ol Luis Magnani). Fòrse me spetàe de troà quach persune 'n piö (e tra chèste 'l Gioàn Polli de Omégna, che 'l martedé prima l'ìa 'nvidàt a R.P.L., a la puntada de "lèngue e dialècc", ol Giuanìn Russ pròpe per reclamisà la fèsta), ma a ògne möd ol lièl l'è stacc de gran valùr e töcc (méno du) i à parlàt sèmper in piemuntés (ognü, l'me par, in de la sò variànt de cà, e, fòrse per ol caràter lenguìstegh di discórs, ghe só riàt a capì sèmper piö del 80 per sènt di paròle).
Dòpo la bèla relassiù de snissamét (introduzione) del Censin Pich (95%) sö la stòria de La Companìa dij Brandé e di ótre associassiù piemuntése, per chèl ch'i à facc per la lèngua piemuntésa (Lège regionàl del 1990), ol balì l'è passàt al Nédo Bòcc (95%), che l'è stacc 'l önegh che l'à parlàt ach in itaglià (perchè l'à confessàt che l'ìa zamò paregiàt per iscrécc öna relassiù stòrega de fà denàcc a polìtegh e aministradùr a desü col piemuntés). I sò paròle i è stace cóme ü s-ciafù fórt, sö la calada di braghe de la cültüra ólta löcala piemuntésa in vèrs a chèla itagliana a comensà del Vitòrio Alfieri, a la fì del Sèt-sènt, al "fà San Martì" vià de Türì co la capitàl del Règn, per cólpa pròpe di Savòia (ch'i parlàa tra de lur in fransés e piemuntés) e de la sò Ünità del Stat Itaglià.
Ol Fransèsch Rübòt Burèl (80%) l'à 'nvéce parlàt de koiné piemuntésa cóme lèngua scrìcia, ötela per fà leteradüra regionàl. Del momènt che lü l'è ü zùen l'à portàt inàcc ol discórs de püdì contaminà e modernisà la lèngua piemuntésa sènsa ardà sèmper indré a modèi o paròle del passàt, perchè l'pöl söcéd ch'i salte fò di "ipercorrettismi", o de ciapà di cantunade e passà de i itaglianismi a i fransesismi, bröcc compàgn (presèmpe òja al pòst de àquila).
L'è stacia pò la ólta de la professurèssa Ilva Gibba (95%), che l'à parlàt de la sò bèla esperiènsa, in chès-ce öltem agn a Bièla, col fà 'mparà a scöla la lèngua piemuntésa ('n de la variànt löcàl), gràssie a la lège regionàl. Pörtròp ó düsìt scapà vià ü momènt a cambià 'l disch urare e quand, dés menücc dòpo, só turnàt ó facc a tép a capì che l'éra gran contéta di resültàcc otegnìcc, ach se al prensépe gh'éra stacc di contràscc con quach genitùr.
Ol Dario Pasé (90%) l'à parlàt, dòpo de lé, de leteradüra piemuntésa col dì che l'è 'l iströmét fondamentàl che l'pöl delbù fà sborgnà (sbocciare) la éta nöa de la lèngua piemuntésa col dàga la diressiù e tègn insèm ol lièl vólt con chèl popolàr. Ma la crisi l'è fórta e 'l rès-cio l'è chèl che 'l piemuntés, refüdàt o dösmentegàt del pòpol, a l'rèste dóma öna lèngua per póch (d'elite).
Prima de fenì la matinada 'l amìs Tavo Buràt (90%) - nassìt in proènsa de Bèrghem, a Stesà, piö de setànt'agn fà - l'à ülìt contrabàt söbet al Burèl, col difènd la sèrnida lìbera de poéte e leteràcc in del sircà fò 'n del passàt i paròle ège cóme cóntra-tòssegh al itaglià.
Dòpo öna scapada sö al Santüare d'Öròpa, dopomesdé l'à comensàt ol Mauro Tosco (85%) che per parlà de polìtega lenguìstega l'à metìt in evidènsa cóme recognossimét e renàssida i pöl deènta fatùr de svelöp per la lèngua se 'nsèma ai cartèi in lèngua dópe, i salta fò insèma di valùr econòmegh tecàcc dét col üso de la lèngua de cà, magare co la reclàm e mèi amò co la ràdio e la televisiù 'n lèngua löcàl.
A sto propóset ol Dàniel Russ (80%) l'à parlàt del sò laurà de artisà (CIADEUVRA, via Róma 60 a Sampeyre, Cüni) e tradütùr quand a l'vènd i sò scültüre, föbie, bindèi, colane e brassalècc ispirràcc ai sèltegh, e issé söi bulì l'ghe mèt, in banda a la lèngua di forestér, ach ol piemuntés: e i türìsta i par contécc de egnì a conòss co la cültüra sèltega, a' la lèngua piemuntésa.
Prima de tö sö i mé laùr per turnà a Bèrghem, só riàt a scoltà i relassiù de du di aütùr (ol Mario Coda, che l'à parlàt in itaglià e 'l Tavo Burat) del bèl librèt in lèngua dópe "Drapò", co la stòria compléta de la bandéra e del gonfalù del Piemùt.
E col indà vià, in vèrs ai sich ure, ol Tavo l'm'à regalàt ü sò lìber apéna pöblegàt e scricc insèma al Corado Mornés «Banditi e ribelli dimenticati» (Lampi di Stampa editùr) e me só facc fà öna dèdica söl sò gran bèl lìber "Lassomse nen tajé la lenga", con tace sò artìcoi (1975-2004) egnìcc fò sö la reésta ALP, cóme Sautabachëtte.
Ü pecàt chèl de püdì mia fermàs per ol dé dòpo quand la sarèss comensada la fèsta popolàr co la passada del Gran Drapò, la santa mèssa 'n piemuntés, i bài e la müsica; a l'sarà per ön'ótra ólta. Per intàt só restàt gran contét per viga üt ol piassér de scoltà (e capì squase töt) tat piemuntés töt insèma, pròpe öna bèla giornada!
Sarèss bèl e ötel troàs ògne tat tra alpisti a ü de chès-ce convègn de stöde söi nòste lèngue; me par che ergót del gèner i la faghe ach in Vèneto (Raìxe Vènete).
Gioancarlo Giaàss
Òcio: tra parentesi ó metìt, dòpo 'l nòm del relatùr, ol mé lièl de comprendònio di sò paròle dice.
Posted on Monday, June 12 @ 15:25:22 CEST by dragonot |